dijous, 28 de desembre del 2017
dissabte, 23 de setembre del 2017
Salutació de Mons. Sebastià Taltavull Anglada, en ocasió del seu nomenament com a Bisbe de Mallorca
Germanes i germans estimats,
Fa poc més d'un any, era dia 8 de setembre de 2016, que el papa Francesc em feia l'encàrrec de servir com a bisbe administrador apostòlic l'Església que peregrina a Mallorca, mantenint el servei episcopal també a Barcelona. Ha estat un temps de pregària i de feina, d'anar i venir, en el qual hem experimentat l'ajuda del Senyor i la solidaritat mútua, feta d'acolliment, d'escolta, de comprensió i d'estimació. Us en don gràcies de tot cor i no he parat cada dia de donar-ne gràcies a Déu.
Des d'aquell moment –recordareu que ho vaig dir així– em vaig posar a disposició del Senyor i de tots vosaltres «per acompanyar-vos amb humilitat i fidelitat en el camí que estau recorrent com a comunitat creient en bé de la societat mallorquina, per tal de fer-hi present Jesús i el seu Evangeli. La veritat és que ho faig amb tot l'amor del que som capaç, però també amb la temor d'haver de respondre a tants reptes que en aquests moments se'ns presenten i fer-ho bé, tant si aquests reptes són propis de la institució eclesial com si provenen de la complexitat humana i social que vivim». Som conscient, i vosaltres també, del camí que durant aquest període ens ha tocat fer i de les respostes que hem hagut de donar per tantes circumstàncies viscudes, comptant amb les limitacions pròpies per haver de compaginar el càrrec d'administrador apostòlic de Mallorca amb el de bisbe auxiliar de Barcelona.
Us deia, també fa un any, que el moment que vivim «és fascinant i entusiasmador per a fer que la nostra vida de creients en Crist sigui paraula i gest que atreguin, interpel·lin i animin a qualsevol persona, sigui creient o no. No som una entitat privada que es reclou en ella mateixa, sinó que volem ser llevat de transformació evangèlica». Ara us puc dir que ho he experimentat en tants moments viscuts a prop vostre, en converses personals i familiars, reunions de grup, trobades a parròquies, celebracions de l'Eucaristia, dels altres sagraments i de pregària, encontres institucionals i amb els mitjans de comunicació, festes populars, i tants altres moments en els quals hem hagut de respondre al ritme que se'ns demanava, davant esdeveniments diversos i suggeriments puntuals on era precís dir una paraula o realitzar un gest en nom de l'Església. Vull que valorem sobretot el diàleg, la trobada personal, la informació transparent, la necessitat de netedat de cor a l'hora d'escoltar-nos i d'interpretar-nos.
En tota ocasió, he intentat ser fidel en allò que se m´havia encomanat, fent-me proper a les persones, escoltant-les i amb la voluntat de discernir allò que Déu ens demanava per a respondre-hi amb tota honestedat. No tot ha estat fàcil, però amb l'ajuda de Déu, amb l'esperit de comunió que he trobat al meu voltant i l'esforç de cooperació que hem compartit, molts assumptes s'han anat resolent.
Vull posar especialment de relleu l'acolliment i l'afecte fraternal que sempre he rebut per part del clergat, preveres i diaques, la vostra entrega a la tasca pastoral i la sol·licitud per una Església que volem de cada dia més semblant a Jesús. Això m'anima a pensar que aquest és el camí que hem de seguir fent, reforçant encara més els lligams de comunió i amistat entre nosaltres i amb els membres de la vida consagrada, base necessària per a una acció pastoral evangèlicament fecunda i compartida amb els qui sou majoria en el Poble de Déu, els laics i laiques de les nostres comunitats. És amb vosaltres amb els qui hem de comptar més i més cada dia.
Al llarg d'aquest temps m'he demanat moltes vegades i n'he fet objecte de pregària, de quina manera millor hem de servir el nostre poble, i he vist que el que se'ns demana avui –a l'Església que viu entre les cases, en el cor del poble– és proximitat, esperit de servei, llenguatge senzill, presència significativa, oferiment d'allò que és essencial, propostes valentes i a l'abast de la gent, una especial sensibilitat envers els més pobres i les seves necessitats més urgents, una exquisida capacitat d'atenta escolta i de diàleg sincer i franc, molta humilitat, esperit de reconciliació i perdó, conviccions fermes i identitat cristiana ben definida. Tot això serà molt important tenir-ho molt present, especialment per al diàleg interreligiós i multicultural del moment que vivim i és bàsic per una convivència en pau tant necessària avui.
He entès, també, que no podem rebaixar l'entusiasme de la nostra fe ni l'ardor de la nostra caritat, que és el que fa que siguem persones que contagien esperança. He experimentat, també entre vosaltres, que quan l'Evangeli és presentat a partir de la realitat que viu la gent, quan –com diu el papa Francesc– som contemplatius de la Paraula i també del poble, compartint les seves alegries i angoixes, els seus desigs i patiments, també és font d'esperança i es recupera l'interès pel coneixement i el seguiment de Jesús. Com més el presentam a Ell i no a nosaltres, la gent més ho accepta i entén perquè, de forma normal i també misteriosa, arriba al cor, i des del cor sabem que tot té una perspectiva atractiva i nova.
Estam compromesos a seguir fent camí junts i us convid a fer-lo a bon pas i amb alegria. Som cristians, seguidors de Jesús, formam part d'aquesta Església que estimam, però, a més de refer constantment els nostres vincles de comunió interna, sabem que ens devem a tothom, sense distincions ni exclusió. Volem ser com l'ànima en el cos, que li comunica allò que Jesús ens ha dit que donem junt amb la seva persona. Cep i sarments plens de vida, brots de resurrecció. És un encàrrec al que no podem renunciar ni aigualir amb ofertes febles i indefinides, moltes vegades buides de vida i que no ofereixen res i viuen d'aparences.
Ara ve un temps de anar solidificant aquests principis i fer de la nostra comunitat diocesana un espai perquè donin el seu fruit entre nosaltres. Hem de fer, especialment de la celebració de l'Eucaristia –diària i dominical– aquell moment en el qual junt amb la pregària assídua enfortim la nostra fe i ens preparam per a dur a la pràctica dels fets els nostres compromisos eclesials, familiars, professionals, educatius, ecològics i de tots els àmbits de la vida ciutadana.
Si dic tot això, és perquè durant aquest temps que estat entre vosaltres he pogut percebre el desig vehement d'una Església transparent, humil i propera a les persones, una Església que viu la gratuïtat i no exigeix res a canvi, testimoni de servei incondicional fet per amor, com ho fa Jesús. Encara que no es digui directament, és aquesta l'Església que se'ns demana també des de les crítiques o el rebuig manifest, o fins i tot des de la indiferència dels qui en altre temps n'eren fervents entusiastes. Què els ha passat? Què hem de fer? Segurament que, entre altres causes, tots tenim part de responsabilitat en el fet del seu allunyament, però crec sincerament que val la pena l'esforç d'apropar-nos-hi i d'encoratjar-los amb el gest de l'acolliment fraternal i l'estimació sincera.
Germanes i germans estimats, havent acceptat el nomenament de Bisbe d'aquesta Església diocesana, reiter una vegada més la meva disponibilitat de servei entre vosaltres en aquesta nova etapa que començam i que el sant Pare, el papa Francesc, m'encomana fer-la junts, essent entre vosaltres un ciutadà més d'aquesta terra mallorquina. Durant aquest any ens hem conegut més i per això podem dir que ens estimam més. Hem de seguir caminant amb pas ferm i sense cap por, fent de cada dia més forta la comunió entre nosaltres, que és l'edificació del Cos de Crist. El Senyor ens ho demana i l'entorn humà i social on vivim ens ho està exigint cada dia de moltes maneres. Estem-hi atents, captem-les, escoltem-les, acollim-les, portem-les a la pregària i al diàleg constructiu, i posem-les en acció. Tenim molts deures per fer en nom de Jesús i del seu Evangeli. No anam sols, Ell ens ha promet que ens acompanya i podeu estar ben segurs que no ens deixa. Fer-li confiança i acceptar-ho d'Ell, de Jesús, és ser creient. Implicar-s'hi és haver entès «ser Església» i viure la corresponsabilitat de la comunió entre nosaltres «perquè el món cregui» (Jn 17,21), com demana Jesús. Per això, vull seguir fent aquest camí junts en bé d'aquesta Església que estimam i que, en comunió amb tota l'Església, peregrina a Mallorca, això sí, sempre pensant i actuant en bé de la societat en la qual hi viu encarnada, com Jesús, amb totes les seves conseqüències.
Aquest nou nomenament suposa haver de deixar la missió que fins ara he exercit a l'estimada arxidiòcesi de Barcelona. Han estat més de vuit anys de servei episcopal com a bisbe auxiliar. No tenc paraules per agrair tot el bé que he rebut i tot el que he après, vivint el goig de l'amistat i del servei pastoral, tal com Jesús ens ho demana quan ens diu que som els seus amics. Durant el temps que encara compaginaré el servei episcopal d'ambdues diòcesis fins la presa de possessió de la Seu de Mallorca, que serà el dissabte, dia 25 de novembre, vigília de la festa de Crist Rei i cloenda de l'Any litúrgic, em permetrà poder-nos trobar per l'agraïment que sempre ens devem, sobretot al Senyor que ens acompanya.
Havent llegit o escoltat aquestes paraules, us convid a que pregueu pel sant Pare, el papa Francesc, tal com ell sempre ens demana que ho facem, per les dues Esglésies que encara em toca servir, per mi i per tot el poble, que preguem personalment i en xarxa, cadascú des de la seva condició de creient que confia en el Senyor i que se sent cridat i cridada a fer-lo present en tots els àmbits eclesials i seculars de la vida, demanant-li que l'Esperit Sant ens ompli amb els seus dons. Ho feim units i confiant en la intercessió de la nostra mare, Maria, la mare de Jesús i de l'Església, a qui a Mallorca invocam sota l'advocació de Verge de Lluc, i a Barcelona sota la de mare de Déu de la Mercè. Que, tal com ella va acompanyar sempre el seu fill Jesús en els moments favorables i adversos, nosaltres també la sentim ben a prop al costat nostre amb la seva tendresa maternal.
Amb tot el meu afecte i benedicció,
Bisbe admnistrador apostòlic de Mallorca, auxiliar de Barcelona i bisbe electe de Mallorca
dijous, 8 de juny del 2017
dimarts, 23 de maig del 2017
divendres, 28 d’abril del 2017
dimecres, 12 d’abril del 2017
diumenge, 9 d’abril del 2017
Comença la Setmana Santa 2017
Ahir, a les 20'30h, donàvem inici a la Setmana Santa amb el pregó que enguany va dur a terme Bàrbara F. Mas i Salom, i el posterior concert de la Coral Sant Julià.
La pregonera, en contacte amb la Parròquia des de fa molts anys, va ser enguany l’elegida per encetar la Setmana Santa del nostre poble. El contacte que té amb la gent gran va ser el que la va inspirar a l’hora de redactar el pregó. Mitjançant els records d’aquestes persones i els seus mateixos records va explicar com es viuen aquests dies a la nostra societat. Tampoc no hi va faltar una mirada crítica a l’actualitat del món que vivim: soledat, violència, fam, guerres... I tot sempre relacionant-ho amb els distints esdeveniments que se celebren durant aquests dies. L’esdeveniment va concloure amb la participació de la Coral Sant Julià.
Avui, dia del Ram, a les 11'30 h s’ha celebrat la benedicció de rams a la plaça de can Pere Ignasi i tot seguit, l’Eucaristia.
Com cada any, ha estat multitudinària la participació de gent de totes les edats. Els encarregats de llegir la Passió han estat Mn. Francesc Munar, Inès Vadell i Aina Escandell.
A les 19 h hi ha hagut els Dotze Sermons i demà, dilluns, a les 21h, processó del Silenci.
dissabte, 8 d’abril del 2017
dilluns, 27 de febrer del 2017
Iniciativa MOU-TE PEL CONVENT
MOU-TE PEL CONVENT!!!
És una iniciativa pensada per ajudar a les obres del nostre estimat convent.
Perquè sí, perquè crec que no hi ha cap campaner que no estimi el convent, tantes coses que recordam dins ell: els diumenges de Rams de gom a gom per beneir els palmissos, les processons i pregons de Setmana Santa, els concerts de Santa Cecília, la missa de la Mare de Déu de la Soledat i tants i tants d’actes que s’hi feien. Si tots volem s’hi tornaran a fer, perquè som un poble solidari, ho hem demostrat altres vegades, i per això volem fer una festa, dia 18 de març, on tothom està convidat: un gran passacarrers amb els Gegants de Campos i de Societat i Costums, les Batucades, l’Esquitxafoc.
Sempre amb l’apreciada ajuda del nostre Ajuntament, la brigada i Protecció Civil.
Sí! Una gran moguda perquè el convent és nostre, del poble, i tothom que se senti un poc campaner l’estima i hi col·laborarà amb el que podrà.
Després farem una gran torrada al carrer, un sopar tots plegats, que això fa poble, que és molt guapo mirar per les notícies pobles que s’uneixen per fer actes solidaris, i nosaltres els campaners no hem de ser menys, sortirem al carrer a fer bulla i sobretot a col·laborar i, al mateix temps, passar un dissabte horabaixa divertit i diferent…
Jo me mouré… i tu?
dijous, 16 de febrer del 2017
Eucaristia per celebrar el nomenament de la Venerable Sor Maria Rafela
El passat dia 29 de gener, la Parròquia de Sant Julià de Campos va celebrar una Eucaristia per donar gràcies per la declaració de VENERABLE de Sor Maria Rafela, fundadora de la Congregació de les Missioneres dels Sagrats Cors de Jesús i de Maria. Amb la mateixa celebració es varen concloure els actes del 125 aniversari de la Fundació.
Fou una Eucaristia molt participada i animada. Els assistents es mostraven satisfets per un fet tan significatiu per al poble com és tenir una Filla Il·lustre, fundadora d’una congregació i declarada Venerable.
Tant per part de la Congregació com de l'Ajuntament hi va haver paraules encoratjadores que animaven a conèixer, estimar i imitar la Mestra Casesnoves, la Venerable Sor Maria Rafela.
dimarts, 31 de gener del 2017
dilluns, 2 de gener del 2017
Sor Maria Rafela proclamada venerable pel Papa al «Diario de Mallorca»
Sebastiana Lladó, Sor Maria Rafela, proclamada Venerable por el Papa
Satisfacción de la parroquia y vecinos al ensalzarse así la trayectoria de la popular religiosa y maestra
T. Obrador Campos 02.01.2017 | 08:23
Sebastiana Maria Lluïsa Ignàcia Lladó Sala, popularmente y vocacionalmente sa Mestra Cases Noves –possessió campanera– y Sor Maria Rafela, se ha convertido en Venerable. Consultado por este periódico, acerca del proceso de beatificación iniciado hace años, el actual rector de Campos, Francesc Munar, confirmó la "gran novedad" reciente. En concreto, "en la semana de Navidad, exactamente el 21 de diciembre, el Papa Francisco firmó el decreto por el cual se reconocen las virtudes heroicas de Sor Maria Rafela del Sagrat Cor de Jesús". Reconoció que esto representa "un paso muy esperado por todos" y que "constata que el proceso de cara a la canonización impulsado en los años ochenta no está paralizado".
Hija Ilustre de Campos, resalta por ser la fundadora de las Missioneres dels Sagrats Cors de Jesús i Maria, en el año 1891. Ella nació en 1814 y murió en 1899. En el Bloc de la Parròquia de Sant Julià se explica que la congregación religiosa tiene como rasgos propios "la dedicación a la catequesis, el acompañamiento de las chicas y mujeres y la implicación en la vida parroquial". En esta línea, "el carisma propio de las misioneras conjuga la contemplación y la acción apostólica, y en toda su trayectoria siempre han estado vinculadas a Campos y han dejado una profunda impronta pastoral".
Una treintena de comunidades
"Las Missioneres –página web www.mmsscc.org– están presentes en la catequesis parroquial, en el cuidado del templo, en la celebración litúrgica, en el acompañamiento de los enfermos, en la enseñanza y en la iniciación a la plegaria", se detalla en el mencionado Bloc. Cada año realizan ejercicios espirituales (la sede se halla en la céntrica calle Pare Alzina) "y son muchas las personas que encuentran allí una palabra y una ayuda". Están presentes en Campos, Llucmajor, Palma, Pollença y Santa Llúcia, y en Cataluña, Navarra, Extremadura, República Dominicana, Rwanda, Uganda, Puerto Rico, México y Guatemala, "en una treintena de comunidades".
El rector Munar, que también ha comunicado la noticia a la Agència Balèria (servicio de información católica), explica que "el reconocimiento de las virtudes heroicas practicadas por la sirvienta de Dios Sor Maria Rafela permite hablar de ella como Venerable, es un buen regalo de Navidad y un buen fruto del 125 aniversario de la fundación de las misioneras".
El historiador campaner Guillem Roser Vidal ha resaltado en reiteradas ocasiones la labor docente de Sebastiana Lladó, Sor Maria Rafela (estudió en Palma).
En la sala de plenos del Ajuntament hay un cuadro que la ensalza como Hija Ilustre. A su vez, sobresalen el museo dedicado a ella en Ca ses Monges (en la capilla del Convent dels Sagrats Cors hay el sepulcro) y una estatua-monumento ante el Convent de Sant Francesc de Paula (objeto cada año de ofrenda floral). También existe una lápida en la vieja casa familiar (calle llamada precisamente Sor Maria Rafela). La residencia de mayores lleva su nombre.
El mismo día que el Papa firmaba el decreto, "fueron también aprobadas las virtudes heroicas de otros cuatro sirvientes de Dios, entre ellos un español, el laico Isidoro Zorzano. A su vez, se aprobó la canonización del beato Faustino Míguez y la beatificación de un numeroso grupo de religiosos maristas asesinados durante la guera civil", apunta el rector Munar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)